Visita comentada pels espais de la Guerra Civil a Reus – La crònica
La secció de Memòria Històrica del Casal Popular La Raconera ha organitzat amb la col·laboració de Carrutxa Cdpm i IMRC ,la visita guiada pels espais de repressió durant la Guerra Civil per la capital del Baix Camp. La visita s’emmarca dins del cicle d’actes de recuperació de la memòria històrica «80 anys de l’inici de la dictadura.»
La visita congregà més de trenta persones i començà a la Riera Miró per anar recorrent els diferents espais del cor de la ciutat colpits pels bombardejos franquistes durant la Guerra Civil.
La Guerra Civil espanyola fou la primera guerra europea en què s’emprà, a bastament, l’aviació per a bombardejar la població civil. Més enllà de la destrucció d’objectius militars –centres de concentració de tropes o de material de guerra, indústries, comunicacions–, l’objectiu dels bombardeigs fou sembrar el terror i la desmoralització a la rereguarda, entre una població que, impotent, assistia a la destrucció de béns i a la pèrdua de vides, forçant-la a viure en un neguit constant, a amagar-se en refugis sota terra o, en molts casos, fugint de la ciutat i escampant-se pels masos o bé per les poblacions de la rodalia, sempre amb la finalitat d’allunyar-se dels llocs on el perill semblava més evident.
La visita continuà cap a la Plaça del Mercadal. Durant la Guerra Civil els reusencs van construir una veritable ciutat subterrània per emparar-se dels bombardejos de l'aviació feixista. Per protegir-se de les bombes els ciutadans van excavar uns 110 refugis antiaeris públics i particulars a l'interior de la ciutat i molts altres al terme. Cal destacar els refugis de la plaça del Mercadal, de la plaça de la Llibertat i de la plaça de la Patacada.
Seguidament i camí de la plaça de la Llibertat, la visita es deturà al carrer del Vidre. Els reusencs i les reusenques construïren a bastament refugis particulars. Aquests refugis malgrat tractar-se de refugis construïts per veïns d’una comunitat, per botiguers i els seus empleats,..., no eren del tot refugis particulars. Les entrades es trobaven senyalitzades i obertes a qualsevol persona que hi passés per allà en començar un bombardeig. És per això que, qualsevol persona, veïna o no de Reus, a l’hora de travessar la ciutat, escollia aquells camins que li permetien poder protegir-se en cas de bombardeig. Aquests refugis particulars que tantes vides van salvar no eren, però, refugis qualsevol, dissenyats per tècnics i construïts gràcies a les reusenques i els seus marrecs, molts d’ells, encara perduren en bones condicions.
La visita seguí cap a la plaça de la Llibertat. Aquí s’hi trobava un dels refugis més importants de la capital del Baix Camp, avui en dia, malauradament malmès per la construcció de l’aparcament soterrani. Si un dels bombardejos que més va colpir els reusencs, per ser el primer en causar víctimes al cor de la ciutat, fou el que causà la mort de la bibliotecària del Centre de Lectura, el bombardeig que més morts causà fou aquí, quan una bomba esclatà a una de les entrades, causant nombroses víctimes entre les persones que corrien a amagar-s’hi. El tràgic resultat, al voltant d’una quarantena de morta que calgué recollir a palades.
La visita es reprengué cap a la plaça Prim, aquí, en les columnes que voregen la plaça, encara es poden apreciar les marques de metralla. En aquesta plaça també s’hi trobava un important refugi de la ciutat, en l’actualitat també malauradament malmès per l’aparcament soterrani. Destacà l’anècdota del manteniment de l’estàtua del general Prim durant la República, això sí, espasa fóra i puny alçat cap a la seu del POUM.
La visita continuà cap a la plaça de la Patacada. El refugi de la Patacada es va construir entre 1937 i 1938, tenia quasi cinc-cents metres de galeries, amb cinc entrades i capacitat per a 1.200 persones. Al refugi s’accedí a través d’unes escales que porten a una sala de nova construcció, situada a uns 9 metres de profunditat, al fons de la qual es troba l’entrada a la galeria del refugi. El sostre d’aquesta sala, en coincidir amb el nivell de la superfície, va permetre visualitzar la profunditat real del refugi. Aquesta profunditat, entre 8 i 10 metres, fou vital per a la seguretat dels refugis.
La visita començà per l’espai d’interpretació “Reus sota les bombes” amb abundant informació i documentació gràfica sobre els bombardejos efectuats per l’aviació italiana, al servei del general Franco, les greus pèrdues humanes i materials que va patir la ciutat i l’esforç gegantí de construcció de refugis antiaeris que van realitzar els i les ciutadanes de ciutadans de Reus.
La visita acabà en un recorregut per les galeries subterrànies del refugi de la Patacada, el tercer més gran que es va construir a Reus durant la Guerra Civil espanyola i on encara s’hi poden veure les pintades a les parets dels que allà s’hi refugiaven, com unes indicacions gravades al mur amb fletxes, indicant les direccions de Riudoms i Tarragona.
Reus, capital del Baix Camp, ens oferí un gran exemple del nou model d’enfrontament bèl·lic que constituí la Guerra Civil espanyola, quan els bombardejos sobre la zona republicana, feren de la rereguarda un front de batalla i de la població civil, un blanc per l’enemic. La resistència ciutadana, majoritàriament formada per dones, es materialitzà en la construcció de més d’un centenar de refugis antiaeris per protegir-se dels atacs indiscriminats de l’aviació feixista, principalment italiana però també alemanya, que donava suport a l’exèrcit franquista.
Aquesta visita amb una acollida millor del que esperava la secció de Memòria Històrica del Casal Popular La Raconera en organitzar-la, ens permeté acostant-se als horrors de la guerra però també conèixer els estrets valors de solidaritat que hi regnaven entre la ciutadania. Front la destrucció i els crims dels sollevats, la ciutadania, amb un destacat paper de les dones, manifestà una important capacitat organitzativa fonamentada en actituds com el civisme, el treball en equip, el voluntariat i la resistència social