No només por. Els espais de la repressió franquista a la Selva del Camp / 19-gener-2019
En motiu dels vuitanta anys de l’ocupació de la Selva del Camp per les tropes rebels, el Centre d’Estudis Selvatans i el Casal Popular La Raconera han organitzat conjuntament una visita comentada pels principals espais on el franquisme va exercir la seva repressió. La visita, organitzada en ocasions anteriors pel Centre d’Estudis Selvatans, s’emmarca dins un projecte més ampli de recuperació de memòria històrica amb el que es busca explicar què va significar la guerra i la dictadura i assenyalar-ne la quotidianitat dels elements que encara ens rodegen per construir un futur crÃtic i culturalment democrà tic.
La visita congregà prop d’un centenar de persones i començà al Portal d’Amunt, davant del cementiri, lloc per on van fer la seva entrada les tropes insurrectes. Allà es van llegir els testimonis que van deixar els dirigents republicans del poble al prendre la decisió de marxar cap a l’exili. També com ho recordaren els que aleshores eren infants, en molts casos sorpresos per l’escena militar i l’exotisme de les tropes marroquines que guardaven els presos republicans que els acompanyaven.
El recorregut va seguir per diferents punts al llarg del carrer major. El primer fou l’església de Sant Andreu, on es va posar de manifest la relació que mantingueren la institució religiosa i el règim dictatorial en a seva etapa inicial. La restauració de la basÃlica selvatana, que durant els anys de la guerra havia esdevingut magatzem del sindicat agrÃcola local, va ser de les primeres accions dutes a terme pels insurrectes amb la celebració d’una missa de campanya.
Acte seguit, la visita arribà davant de la Casa de a la Vila per conèixer com es va transformar amb el nou règim. Com va passar de ser una institució democrà tica a un organisme administratiu, subordinat a les voluntats personals que el dirigien i les directrius de la jefatura provincial del Movimiento. També es va destacar el seu paper com element propagandÃstic des del servei de Auxilio Social, el qual tenia la seu l’Ajuntament, des on es repartia el menjar a aquelles famÃlies necessitades amb l’objectiu de mostrar la cara amable d’un règim que els havia enfonsat en la misèria després de tres anys de guerra i d'un control selectiu dels proveïments.
La visita va destacar aixà una repressió que anava més enllà de la violència fÃsica, amb els assassinats o les violacions, i que passava per la gana i la repressió psicològica a través de la propaganda i la instrucció. De la violència fÃsica se’n parlà davant de l’antiga Jefatura Local, a Cal Foraster, al Carrer Major davant de la Font de Mitja Vila. La seu del partit únic es convertà en més d’una ocasió en un lloc d’escarni i maltractament públics.
La visita va seguir fins a l’antiga seu de la Secció Femenina a l’actual auditori de Santa Llúcia i va aturar-se davant de l’Ateneu, l’espai de lleure històric de la Selva que, a partir de 1939, va ser escenari d’una purga perpetrada pels mateixos socis de l’entitat, alguns dels quals ja havien destacat en cà rrecs durant la dictadura de Primo de Rivera.
La visita, que va durar prop de dues hores, va acabar a la Plaça del Portal, l’antiga Plaza de los CaÃdos. Allà es feu una reflexió sobre el monument que s’hi alçà el març de 1939 per recordar als caiguts del bà ndol vencedor i deixar en l’oblit al dels vençuts. Un monument destinat a perpetrar la memòria de la guerra i justificador de la victòria franquista que ocupà l’espai públic de la Selva fins al darrer any 2015, quan l’Ajuntament decidà retriar-lo.
Abans d’acabar, els assistents es dirigiren a la Defensa Agrà ria, on es projectà un film de març de 1939: un acte de propaganda falangista que agrupà les seccions del partit únic de tota la provÃncia. Un acte que servÃ, no només per reafirmar-se i exposar tota la força dels conqueridors, sinó també per exposar en públic a les vÃctimes: dones i criatures maltractades davant d’un altar on es beneïa el monument als caiguts.
El resultat satisfactori de l’activitat palès en la concurrència d’un públic ampli i divers, va posar de manifest l’interès per una època en ocasions amagada, i majorità riament carregada de propaganda. La voluntat dels ciutadans i ciutadanes per conèixer què va passar en acabar la guerra i què va significar la dictadura posa de manifest que hi ha quelcom que no s’ha treballat prou des dels anys del canvi polÃtic de la dècada de 1970: la construcció d’una cultura ciutadana i democrà tica que ha de condemnar per força el passat dictatorial i feixista del paÃs.
Secció de Memòria Històrica del Casal Popular La Raconera.
Fotografies rebudes per diverses assistents.